divendres, 31 de gener de 2014

Passejant al nostre gos : El control de la corretja.



Autora: Núria Segismundo
           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva


Els propietaris de gossos sempre diem que anem a passejar el gos però, sovint, veiem el contrari, gossos que treuen a passejar als seus amos: Gossos que corren en direcció a la plaça amb els seus amos onejant al vent com una bandera darrera seu o gossos que ensumen a dreta i esquerra amb propietaris que estan a punt de dislocar-se l'espatlla pels canvis bruscos de direcció.

No són passejos agradables ni per la persona (evidentment) ni pel gos que moltes vegades sembla que estigui a punt d'asfixiar-se en l'intent de passejar.
No és això el que volem quan traiem el nostre gos. El que ens agradaria a tots és un passeig tranquil i agradable a on gos i propietari gaudeixen junts de la sortida sense nervis ni estrebades.
Però, com s'aconsegueix això??
S'aconseguix amb un bon control de la corretja.

Primer hem d'entendre quina és la funció de la corretja, la visió de Takoda en aquest aspecte és diferent a l'habitual, el fet de treballar no només amb gossos sinó també amb cavalls ens ha portat a veure la corretja com un límit, una tanca com les tanques rodones de les hípiques que es fan servir per entrenar als cavalls. L'única diferència és que és mòbil, va a on anem nosaltres i sempre forma una tanca rodona d'un metre i mig al voltant nostre, que és el límit que té el gos per allunyar-se en qualsevol direcció (un metre i mig o la llargada que tingui la nostra corretja).

Un cop nosaltres hem entès bé aquesta funció ens hem de preocupar del que ha d'entendre el nostre gos, ell ha de comprendre que no podrà anar enlloc mentre ens estira.
El nostre gos ha de saber quina és la distància a la que es pot allunyar de nosaltres (la llargada de la corretja) i a partir d'aquí ha d'entendre que no aconseguirà donar ni un sol pas si estira. Només hem de permetre al gos avançar en la direcció que ell vol quan està relaxat i no ens està estirant, si això vol dir parar-nos enmig del carrer una bona estona, doncs que així sigui!!

No podem deixar que el gos avanci estirant-nos, només que li permetem fer un sol pas estarem caient en la trampa i el passeig es convertirà en un joc de forces en el qual, si el gos no pot avançar estirant, simplement intentarà estirar més fort... Això no té límits, tots els gossos (fins i tot els més petits) són molt forts!

El nostre gos ha d'aprendre que aquest no és el camí, que això no funciona i, per aconseguir-ho, realment hem de fer que no li funcioni, quan ens estira, ni que sigui una mica, ens pararem i no avançarem. Això si, també ha de descobrir que no estirar si que funciona, per tan, és molt important que li permetem anar a on ell vol en el moment en que ens deixi d'estirar.

Si ho fem així, amb tossuderia i constància (més de la que tenen ells... que és molta) aconseguirem que els nostres gossos entenguin quina és l'opció correcta: “Si estiro no avancem i si no estiro puc anar allà a on jo vull!”

Un altre punt a tenir en compte són les eines que utilitzem en el passeig, que són bàsicament el collar i la corretja.
De collars n'hi ha molts i de molts tipus, alguns fins i tot ens els venen com collars educatius o d'ensinistrament que teòricament ens han d'ajudar a que la nostra mascota no ens deixi el braç baldat.
I em pregunto jo: Educació un collar ple de punxes o que estrangula??
Francament, tinc un altre tipus d'idea del que ha de ser el fet d'educar, conec molts mestres, persones que s'han passat la vida ajudant a educar als nens i nenes de la nostra societat, i jo mateixa porto molts anys en el camp de l'educació i us asseguro que mai he sentit que cap d'ells defensés el fet d'estrangular (no gaire, eh? Només una miqueta...) o punxar a un alumne per aconseguir millorar la seva educació.
Ja fa molt de temps que vam deixar enrere allò de: “la letra con sangre entra” i crec que ja va sent hora de que ho deixem enrere també pel que fa a les nostres mascotes!!
El mateix puc dir de les corretges, a vegades veig gossos passejant amb una corretja tan curta que amb prou feines poden moure el cap més enllà d'uns pocs centímetres del genoll del seu propietari, impossible arribar al terra per poder ensumar aquella olor tan interessant... No ho entenc, d'això en diuen passejar? Han provat de caminar una estona enganxats a una altre persona i sense poder moure el cap ni a dreta ni a esquerra??
Això no és un passeig!!

En el passeig el gos ha d'anar amb un material que li resulti còmode i ha de tenir un radi d'acció que li permeti desenvolupar les seves actituds normals com a cànid. Hi ha materials que són fantàstics pel nostre gos i que són també meravellosos per a nosaltres, que ajuden als nostres gossos a fer un passeig còmode i ens ajuden a nosaltres a controlar-los dins d'aquest passeig.
 Pel que fa a les corretges jo recomano una corretja ample, resistent i, com a mínim, d'un metre i mig de llargada, permet al nostre gos moure's al voltant nostre i a nosaltres controlar a què o a qui s'acosta i permetre-ho o evitar-ho, segons el cas.
En el tema dels collars us recomano que proveu els arnesos de passeig, són arnesos que van lligats per davant, pel pit del nostre gos i que permeten una gran comunicació entre propietari i gos. Al primer li resulta molt fàcil controlar els moviments del seu gos i al segon li resulta molt fàcil entendre que dimonis vol el seu propietari d'ell (Ah!!! que giri a l'esquerra..., ostres... haver-ho dit!).

Qui ho provi veurà la diferència de manera quasi immediata, un bon material canviarà i millorarà el passeig des del primer dia.
I la resta?? Doncs ja ho sabeu... educar, educar i educar!!!

(Per qui vulgui aprofundir en aquest tema de l'educació del gos i les eines a utilitzar recomano l'article “La letra con sangre entra” de Marcos J. Ibáñez, director de Takoda. http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=54)


3 comentaris:

  1. estupendo , m,agradat molt el comentario nuria, petons

    ResponElimina
  2. Onejant al vent com una banderola! Així em sento quan trec a passejar alguns gossos de la protectora!!
    Bé amb la Trampa estic fent l'ho de no avançar quan estira massa i em sembla que ho està agafant, tal com dius es questió de ser més tossuda que ella,
    També m'agrada molt el que comentes dels collars de punxes, sempre m'han semblat més instruments de tortura de l'Edat Mitjana que no pas quelcóm "educatiu"

    ResponElimina

Núria Segismundo
Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva