divendres, 12 d’abril del 2013
Gossos que es persegueixen la cua.
Autora: Núria Segismundo
Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva
L'entrada d'avui la dedicaré a un comportament força estès entre els gossos de companyia, el fet de perseguir-se la cua.
Les persones acostumen a veure aquest comportament com un joc de la seva mascota però no és així, normalment és un símptoma d'estrès i, en aquesta investigació fins i tot apunten a que pot ser quelcom més que això.
Tot i que deixo l'enllaç d'on ha sortit aquest article, vull comentar que jo el vaig trobar en una pàgina de Facebook, “Etología”, dedicada a la informació i difusió de temes relacionats amb el món animal. Pàgina que recomano a tots aquells que els hi agradi la naturalesa en general i els animals en particular
Espero que us resulti una lectura interessant!
LOS PERROS QUE SE PERSIGUEN LA COLA PUEDEN TENER UN TRASTORNO OBSESIVO
¿Por qué los perros se persiguen la cola? Es una escena habitual, pero tal vez no sea un juego simpático de nuestras mascotas. Una investigación de la universidad de Helsinki ha encontrado similitudes entre este comportamiento canino y los trastornos obsesivos-compulsivos (TOC) humanos.
Los científicos han observado 400 perros nacidos en Finlandia de las razas bull terrier, bull terrier miniatura, Staffordshire bull terrier y pastor alemán. Una parte de los ejemplares perseguía su cola a diario, otros lo hacían varias veces al mes y otros nunca lo habían hecho. Se ha detectado que los perros que actúan así habían tenido este u otros tics recurrentes desde edades tempranas y que, como ocurre en los seres humanos, también influyen la alimentación, las experiencias de la infancia y la genética.
Muchos de los perros que perseguían su cola también repetían otros gestos lamerse o morderse los costados, tumbarse repentinamente, perseguir sombras…), eran tímidos y se asustaban más con el ruido. El profesor Hannes Lohi, director de la investigación, explica que también es habitual que las personas con TOC incidan en varios comportamientos u otros trastornos como el autismo.
También es un acto más común entre los perros que fueron separados de su madre o que no recibieron un buen cuidado cuando eran cachorros. La frustración y el estrés, por tanto, son otros factores que determinan estos actos. En cambio, la cantidad de ejercicio que realiza el perro no parece tener ninguna conexión.
También han observado que los animales que consumen complementos de vitaminas y minerales con la comida perseguían su cola con menor frecuencia que el resto. La investigadora Katriina Tira dice que esta tendencia todavía no está probada, pero existen indicios similares en humanos con trastornos obsesivos.
Los genes también tienen un papel importante, según los investigadores. Algunas razas, como los pastores alemanes y los bull terrier, tienen una tendencia mayor que otras a intentar atrapar su cola.
La costumbre de perseguirse la cola no es un juego, sino algo que aparece espontáneamente en algunos ejemplares. Los perros y los humanos comparten entorno y estructura por razas, explica el profesor Lohi, que considera que este descubrimiento va a ayudar a conocer mejor las enfermedades psiquiátricas en el hombre.
Fuente: http://noticias.lainformacion.com/ciencia-y-tecnologia/los-perros-que-persiguen-su-cola-no-estan-jugando-pueden-tener-un-trastorno-obsesivo_XTam3mCjtebATQacw5jqG1/
dimarts, 2 d’abril del 2013
Agressivitat: “El meu gos és agressiu”
Autora: Núria Segismundo
Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva
És, potser, el pitjor que pot dir un propietari del seu gos, que és agressiu, jo mateixa ho vaig dir de la meva gossa fa temps, amb preocupació, por, angoixa i moltes, moltes sensacions desagradables!
Amb el temps li he anat perdent la por a aquesta frase....
El teu gos és agressiu? Què vol dir això? Que des de que es desperta fins que se'n va a dormir no para d'amenaçar i mossegar a tothom?
Segur que no!
Quan preguntes una mica apareixen matisos: “El meu gos és agressiu amb els estranys, amb altres gossos, amb els homes, amb les dones, amb els nens amb patinet.....”
Bé, doncs llavors el teu gos no és agressiu, el teu gos té actituds agressives, que no és el mateix.
A partir d'aquí podem començar a treballar!
El primer que cal fer és descobrir d'on venen aquestes actituds, com s'han creat o què les ha provocat.
Això no és fàcil, si el gos és adoptat probablement sabem poca cosa del seu passat, tot i així, si un gos és agressiu amb els homes no costa gaire imaginar que el seu anterior propietari era un home i que no el tractava gaire bé.
Amb els gossos comprats o adoptats de cadells hem d'anar revisant tota la seva vida per trobar allò que no ha funcionat. Un cas molt típic és el cadell de poques setmanes que ha estat recuperat i criat amb biberó amb tot l'amor i dedicació per part del seu propietari, no li ha faltat mai de res i sempre se l'ha tractat bé.
Però quan creix no suporta els altres gossos i es posa com una fera quan un altre gos el vol saludar. El propietari no entén res, però si és un gos molt afectuós, és una meravella amb els nens de la casa i mai ensenya les dents a ningú!
Què li passa a aquest gos?
Doncs que no sap que és un gos!
Al separar-lo de petit de la seva mare i els seus germans se li va treure l'oportunitat de relacionar-se amb altres gossos i aprendre les seves normes socials, el resultat és un gos que no entén perquè aquests animals estranys, peluts i de quatre potes que es troba pel carrer se li acosten contínuament i li volen ensumar el cul. “Si us plau, que em deixin en pau d'una vegada!!!”
I així podem anar revisant cada cas i sempre acabarem trobant un motiu, una experiència, una circumstància que expliquen les actituds agressives del nostre gos i descobrim que la majoria de casos tenen un punt en comú: la por.
La por és el gran motor que acostuma a provocar casi totes les situacions agressives dels nostres gossos.
Sé que aquesta no és l'explicació que la gent acostuma a tenir al cap quan pensa en un gos agressiu, sé que circulen moltes teories sobre dominància, possessió..., com si els nostres gossos fossin els grans malvats de les pel·lícules d'acció que volen dominar al món!!
Però la realitat és que l'agressivitat està provocada per la por i la inseguretat en la majoria dels casos:
Gossos que tenen por dels humans, dels nens, dels altres gossos, d'aquests artefactes amb rodes que porten un nen a sobre i sembla que els vulguin atropellar... Hi ha molts motius en la nostre societat que poden fer por al nostre gos!
És molt dur anar pel món amb por, és molt difícil sortir al carrer si creus que hi ha coses o gent que et volen fer mal. Nosaltres no ho aguantaríem gaire temps abans de buscar consell professional o, simplement, trucar a la policia i, en canvi, moltes vegades obliguem al nostre gos a viure en aquesta situació durant molt de temps, potser anys...., potser durant tota la seva vida...
És per això que us demano que la propera vegada que veieu un gos amb actituds agressives, sigui el vostre o sigui el d'un altre propietari, us poseu en la seva pell i us pregunteu què és això que l'està atemorint fins al punt de pensar que cal lluitar per defensar la seva vida!
Etiquetes de comentaris:
Agressivitat,
Conducta,
Ensinistrament
dimarts, 26 de març del 2013
Ensinistrament versus modificació de conductes
Autora: Núria Segismundo
Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva
Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva
Si
el teu fill tingués problemes per relacionar-se amb els seus
companys, buscaries un professors de matemàtiques per ajudar-lo?
No,
veritat??
Doncs
això és el que fem amb els nostres gossos moltes vegades: tenen un
problema de comportament i busquem un ensinistrador perquè ens ho
arregli.
Més
d'un pensarà: “Si, és clar! On és el problema?”
El
problema està en la diferència entre ensinistrar i
modificar una conducta.
Normalment
entenem que ensinistrar vol dir ensenyar a fer coses al gos, i és
cert, però a mi m'agrada molt la definició que fa Ian Dunbar. Ell
sempre explica que ensinistrar vol dir ensenyar-li català al nostre
gos (o castellà, o l'idioma que sigui...).
Poca
broma!!.... Ensenyar-li català al gos.... això si que és una
llengua estrangera i no el que ensenyen a les escoles..., ni tan sols
pertany a la seva pròpia espècie!!!
Una
cosa així necessàriament ha de ser difícil, tan que els nostres
gossos acaben aprenent unes poques paraules (seu, terra, vine,
poteta...) i això només desprès de moltes repeticions i paciència
per part nostre.
Però
només estem ensenyant coses, no estem modificant el seu
comportament, perquè si un gos té ansietat per separació (APP) i
cada vegada que el deixem sol ens destrossa la casa, per molt que li
ensenyem a donar la poteta no li treure'm l'angoixa que sent quan es
queda sol.
Què
és, doncs, una modificació de conducta?
Quan
un gos fa un comportament determinat és perquè està convençut que
l'ha de fer, creu fermament que cal fer-ho. Per tan, el que tenim és
una creença.
Modificar
una conducta no desitjada vol dir que hem d'entrar en el cervell
d'aquest gos i aconseguir canviar-li les seves creences. Això no té
res a veure amb ensenyar a fer coses, és un procés molt més
profund i integral, cal canviar-li al gos la seva percepció
del món.
Si
un gos té ansietat per separació és perquè creu que el seu
propietari l'ha abandonat, no tornarà mai més i s'ha quedat sol en
aquest món. Si un gos és agressiu amb altres gossos probablement
opina que els altres gossos són un perill del que s'ha de defensar.
Si un gos es passa el dia bordant és probable que pensi que hi ha un
perill aprop del que cal avisar (i que ningú li està fent cas, per
això no para...). I així podríem continuar amb tots els problemes
de conducta, sempre trobarem un gos que creu que el que està fent és
important o que hi ha una raó poderosa per fer-ho.
El
que cal en aquests casos és fer que el gos entengui que està en un
error i deixi de creure allò que ocasiona el problema. Això no
s'aconsegueix ensenyant una paraula i relacionant-la amb una acció
(“seu” vol dir que haig de posar el cul a terra), això
s'aconsegueix amb un treball molt ampli que sovint demana canvis
importants en la vida del gos i, per tant, en la dels seus
propietaris.
Canviar
una creença és un canvi interior i profund que no es fa amb un dia,
cal temps i paciència; si a sobre l'individu que volem canviar ni
tan sols sap que ho ha de fer, doncs encara cal més temps, més
paciència i molt, molt d'afecte.
Normalment
els ensinistradors tenen nocions de com cal fer aquests canvis i
poden lidiar correctament amb els problemes més comuns i menys
complicats (els gos tira de la corretja, molesta quan estem menjant a
taula, es tira a sobre de la gent per saludar...), però un problema
greu de conducta demana l'ajuda d'un professional i és aquí on
entra la figura de l'especialista en modificacions de
conducta.
Malauradament
en el nostre país aquesta figura és poc coneguda i sovint el que fa
la gent és anar a buscar l'única figura que coneix, la de
l'ensinistrador, normalment això ja és suficient i en poc temps
tindrem el problema resolt.
Però
si algú té un gos amb un problema realment greu o molt
interioritzat a dins seu probablement es toparà amb una pared a
partir de la qual serà molt difícil avançar. Aquest propietari
haurà de buscar un bon especialista.
L'especialista
en modificacions de conducta és aquella persona que, a banda dels
coneixements propis d'un ensinistrador, ha adquirit eines i recursos
per treballar amb aquestes creences equivocades dels nostres gossos i
sap com canviar-les. Té els coneixements per entrar en el cervell
d'aquest gos i fer-li entendre que aquella creença que tan el
preocupa en realitat no existeix o que, simplement, cal encarar-la
d'una altre manera.
Com
he dit abans això no és fàcil i cal tenir molt present que el
propietari haurà de treballar al costat de l'especialista per poder
aconseguir uns bons resultats. Treballarà en les sessions amb el
professional i s'emportarà feina i deures a casa per continuar
incidint en els canvis que volem fer en la vida del gos.
Qui
vulgui canviar una creença del seu gos s'haurà de preparar per un
camí llarg que haurà d'afrontar amb molta paciència i molta
constància, però els nostre amics peluts bé s'ho valen!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)