Residències canines: aparcaments de gossos o colònies canines?

Autora: Núria Segismundo

           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva

Arriben les vacances i comencem a planificar aquell viatge que tanta il·lusió ens fa, hi ha moltes coses a preparar i una d'elles té a veure amb el nostre gos; Què fem amb ell?

Sempre he pensat que el millor que pot fer una família és emportar-se el seu gos de vacances, sembla lògic, al cap i a la fi, forma part de la nostra família!

Però no sempre pot ser així, hi ha llocs que no són gens apropiats pels nostres gossos, una estada a un parc d'atraccions o un viatge a una ciutat turística en són bons exemples. Encara que trobéssim un allotjament a on poder estar amb el nostre company, el dia a dia d'aquests tipus de viatges no són gens adequats pel nostre gos.

Què fem, doncs, amb ell? Si no tenim cap familiar que se'n pugui fer càrrec apareixen les residències canines.

En aquests llocs podem deixar el nostre gos mentre nosaltres gaudim d'unes merescudes vacances. El mínim que demanem és que l'alimentin i el mantinguin en un lloc net, en el millor dels casos podem esperar que surti alguna estona del box per estirar les cames, però en un lloc a on potser tenen 30 o 40 boxes poca cosa més podem esperar.

Bé... es tracta d'això, no? Les residències són així... I nosaltres volem marxar de vacances!!

Cert, nosaltres volem marxar de vacances, però perquè hem de tancar al nostre company en una espècie d'aparcament per a gossos per poder gaudir de les nostres vacances??

A més, no oblidem que el gos no està entenent res. Un dia el pugem al cotxe com tantes vegades i ens dirigim al que el gos espera que sigui un divertit dia de camp, en comptes d'això el deixem en un lloc que no coneix, amb persones que no coneix, tancat en una gàbia i nosaltres desapareixem de la seva vida durant uns quants dies.

Normal que hi hagi gossos que no volen menjar... la sensació d'abandonament és molt real pel gos!!

La filosofia que tenim a la residència canina de Takoda Maresme-Selva és molt diferent:

Què els humans se'n van de vacances?

Doncs construïm unes vacances també pel gos!!

La nostra residència és molt familiar, consta de 8 boxes amplis amb el seu corresponent pati individual. Aquests patis estan separats per tanques opaques que fan que els gossos tinguin intimitat i no es quedin encarats els uns contra els altres bordant-se dia i nit.

D'altre banda, tenir com a màxim 8 gossos ens permet donar un temps i unes atencions que en altres residències no es poden permetre.

Nosaltres alimentem el gos, li netegem el box, però també el traiem a passejar pel bosc, li donem estones de “pati” a la nostra pista d'ensinistrament, si el gos és sociable i li agrada estar amb companyia d'altres gossos el deixem jugar amb els nostres, el fem jugar a pilota, jocs de rastreig, treballem i reforcem l'ensinistrament que ja té..., en definitiva, fem unes colònies canines.

I no només això, com ja he dit, som molt petits, podem individualitzar el tracte tan com sigui necessari.

Que un gos té por? Se li dedica el temps suficient perquè perdi la por i ens agafi confiança.

Que no vol menjar? Pocs gossos es resisteixen a menjar si, en comptes de deixar-los sols, tenen a una persona a dins del box que els hi fa companyia (a part d'uns trossets de deliciosos premis barrejats enmig del pinso...)

Per molt espantat i descol·locat que estigui un gos en aquesta situació no hi ha res que una estona de companyia i paciència no pugui arreglar.

I això és el que donem a la nostra residència: companyia, paciència, passejos, jocs i una atenció molt personalitzada per saber, en cada cas, quina d'aquestes coses és la que més necessita cadascú dels nostres gossos.

Passejant al nostre gos : El control de la corretja.

Autora: Núria Segismundo

           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva

Els propietaris de gossos sempre diem que anem a passejar el gos però, sovint, veiem el contrari, gossos que treuen a passejar als seus amos: Gossos que corren en direcció a la plaça amb els seus amos onejant al vent com una bandera darrera seu o gossos que ensumen a dreta i esquerra amb propietaris que estan a punt de dislocar-se l'espatlla pels canvis bruscos de direcció.

No són passejos agradables ni per la persona (evidentment) ni pel gos que moltes vegades sembla que estigui a punt d'asfixiar-se en l'intent de passejar.

No és això el que volem quan traiem el nostre gos. El que ens agradaria a tots és un passeig tranquil i agradable a on gos i propietari gaudeixen junts de la sortida sense nervis ni estrebades.

Però, com s'aconsegueix això??

S'aconseguix amb un bon control de la corretja.

Primer hem d'entendre quina és la funció de la corretja, la visió de Takoda en aquest aspecte és diferent a l'habitual, el fet de treballar no només amb gossos sinó també amb cavalls ens ha portat a veure la corretja com un límit, una tanca com les tanques rodones de les hípiques que es fan servir per entrenar als cavalls. L'única diferència és que és mòbil, va a on anem nosaltres i sempre forma una tanca rodona d'un metre i mig al voltant nostre, que és el límit que té el gos per allunyar-se en qualsevol direcció (un metre i mig o la llargada que tingui la nostra corretja).

Un cop nosaltres hem entès bé aquesta funció ens hem de preocupar del que ha d'entendre el nostre gos, ell ha de comprendre que no podrà anar enlloc mentre ens estira.

El nostre gos ha de saber quina és la distància a la que es pot allunyar de nosaltres (la llargada de la corretja) i a partir d'aquí ha d'entendre que no aconseguirà donar ni un sol pas si estira. Només hem de permetre al gos avançar en la direcció que ell vol quan està relaxat i no ens està estirant, si això vol dir parar-nos enmig del carrer una bona estona, doncs que així sigui!!

No podem deixar que el gos avanci estirant-nos, només que li permetem fer un sol pas estarem caient en la trampa i el passeig es convertirà en un joc de forces en el qual, si el gos no pot avançar estirant, simplement intentarà estirar més fort... Això no té límits, tots els gossos (fins i tot els més petits) són molt forts!

El nostre gos ha d'aprendre que aquest no és el camí, que això no funciona i, per aconseguir-ho, realment hem de fer que no li funcioni, quan ens estira, ni que sigui una mica, ens pararem i no avançarem. Això si, també ha de descobrir que no estirar si que funciona, per tan, és molt important que li permetem anar a on ell vol en el moment en que ens deixi d'estirar.

Si ho fem així, amb tossuderia i constància (més de la que tenen ells... que és molta) aconseguirem que els nostres gossos entenguin quina és l'opció correcta: “Si estiro no avancem i si no estiro puc anar allà a on jo vull!”

Un altre punt a tenir en compte són les eines que utilitzem en el passeig, que són bàsicament el collar i la corretja.

De collars n'hi ha molts i de molts tipus, alguns fins i tot ens els venen com collars educatius o d'ensinistrament que teòricament ens han d'ajudar a que la nostra mascota no ens deixi el braç baldat.

I em pregunto jo: Educació un collar ple de punxes o que estrangula??

Francament, tinc un altre tipus d'idea del que ha de ser el fet d'educar, conec molts mestres, persones que s'han passat la vida ajudant a educar als nens i nenes de la nostra societat, i jo mateixa porto molts anys en el camp de l'educació i us asseguro que mai he sentit que cap d'ells defensés el fet d'estrangular (no gaire, eh? Només una miqueta...) o punxar a un alumne per aconseguir millorar la seva educació.

Ja fa molt de temps que vam deixar enrere allò de: “la letra con sangre entra” i crec que ja va sent hora de que ho deixem enrere també pel que fa a les nostres mascotes!!

El mateix puc dir de les corretges, a vegades veig gossos passejant amb una corretja tan curta que amb prou feines poden moure el cap més enllà d'uns pocs centímetres del genoll del seu propietari, impossible arribar al terra per poder ensumar aquella olor tan interessant... No ho entenc, d'això en diuen passejar? Han provat de caminar una estona enganxats a una altre persona i sense poder moure el cap ni a dreta ni a esquerra??

Això no és un passeig!!

En el passeig el gos ha d'anar amb un material que li resulti còmode i ha de tenir un radi d'acció que li permeti desenvolupar les seves actituds normals com a cànid. Hi ha materials que són fantàstics pel nostre gos i que són també meravellosos per a nosaltres, que ajuden als nostres gossos a fer un passeig còmode i ens ajuden a nosaltres a controlar-los dins d'aquest passeig.

 Pel que fa a les corretges jo recomano una corretja ample, resistent i, com a mínim, d'un metre i mig de llargada, permet al nostre gos moure's al voltant nostre i a nosaltres controlar a què o a qui s'acosta i permetre-ho o evitar-ho, segons el cas.

En el tema dels collars us recomano que proveu els arnesos de passeig, són arnesos que van lligats per davant, pel pit del nostre gos i que permeten una gran comunicació entre propietari i gos. Al primer li resulta molt fàcil controlar els moviments del seu gos i al segon li resulta molt fàcil entendre que dimonis vol el seu propietari d'ell (Ah!!! que giri a l'esquerra..., ostres... haver-ho dit!).

Qui ho provi veurà la diferència de manera quasi immediata, un bon material canviarà i millorarà el passeig des del primer dia.

I la resta?? Doncs ja ho sabeu... educar, educar i educar!!!

(Per qui vulgui aprofundir en aquest tema de l'educació del gos i les eines a utilitzar recomano l'article “La letra con sangre entra” de Marcos J. Ibáñez, director de Takoda. http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=54)