Passejant al nostre gos : El control de la corretja.

Autora: Núria Segismundo

           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva

Els propietaris de gossos sempre diem que anem a passejar el gos però, sovint, veiem el contrari, gossos que treuen a passejar als seus amos: Gossos que corren en direcció a la plaça amb els seus amos onejant al vent com una bandera darrera seu o gossos que ensumen a dreta i esquerra amb propietaris que estan a punt de dislocar-se l'espatlla pels canvis bruscos de direcció.

No són passejos agradables ni per la persona (evidentment) ni pel gos que moltes vegades sembla que estigui a punt d'asfixiar-se en l'intent de passejar.

No és això el que volem quan traiem el nostre gos. El que ens agradaria a tots és un passeig tranquil i agradable a on gos i propietari gaudeixen junts de la sortida sense nervis ni estrebades.

Però, com s'aconsegueix això??

S'aconseguix amb un bon control de la corretja.

Primer hem d'entendre quina és la funció de la corretja, la visió de Takoda en aquest aspecte és diferent a l'habitual, el fet de treballar no només amb gossos sinó també amb cavalls ens ha portat a veure la corretja com un límit, una tanca com les tanques rodones de les hípiques que es fan servir per entrenar als cavalls. L'única diferència és que és mòbil, va a on anem nosaltres i sempre forma una tanca rodona d'un metre i mig al voltant nostre, que és el límit que té el gos per allunyar-se en qualsevol direcció (un metre i mig o la llargada que tingui la nostra corretja).

Un cop nosaltres hem entès bé aquesta funció ens hem de preocupar del que ha d'entendre el nostre gos, ell ha de comprendre que no podrà anar enlloc mentre ens estira.

El nostre gos ha de saber quina és la distància a la que es pot allunyar de nosaltres (la llargada de la corretja) i a partir d'aquí ha d'entendre que no aconseguirà donar ni un sol pas si estira. Només hem de permetre al gos avançar en la direcció que ell vol quan està relaxat i no ens està estirant, si això vol dir parar-nos enmig del carrer una bona estona, doncs que així sigui!!

No podem deixar que el gos avanci estirant-nos, només que li permetem fer un sol pas estarem caient en la trampa i el passeig es convertirà en un joc de forces en el qual, si el gos no pot avançar estirant, simplement intentarà estirar més fort... Això no té límits, tots els gossos (fins i tot els més petits) són molt forts!

El nostre gos ha d'aprendre que aquest no és el camí, que això no funciona i, per aconseguir-ho, realment hem de fer que no li funcioni, quan ens estira, ni que sigui una mica, ens pararem i no avançarem. Això si, també ha de descobrir que no estirar si que funciona, per tan, és molt important que li permetem anar a on ell vol en el moment en que ens deixi d'estirar.

Si ho fem així, amb tossuderia i constància (més de la que tenen ells... que és molta) aconseguirem que els nostres gossos entenguin quina és l'opció correcta: “Si estiro no avancem i si no estiro puc anar allà a on jo vull!”

Un altre punt a tenir en compte són les eines que utilitzem en el passeig, que són bàsicament el collar i la corretja.

De collars n'hi ha molts i de molts tipus, alguns fins i tot ens els venen com collars educatius o d'ensinistrament que teòricament ens han d'ajudar a que la nostra mascota no ens deixi el braç baldat.

I em pregunto jo: Educació un collar ple de punxes o que estrangula??

Francament, tinc un altre tipus d'idea del que ha de ser el fet d'educar, conec molts mestres, persones que s'han passat la vida ajudant a educar als nens i nenes de la nostra societat, i jo mateixa porto molts anys en el camp de l'educació i us asseguro que mai he sentit que cap d'ells defensés el fet d'estrangular (no gaire, eh? Només una miqueta...) o punxar a un alumne per aconseguir millorar la seva educació.

Ja fa molt de temps que vam deixar enrere allò de: “la letra con sangre entra” i crec que ja va sent hora de que ho deixem enrere també pel que fa a les nostres mascotes!!

El mateix puc dir de les corretges, a vegades veig gossos passejant amb una corretja tan curta que amb prou feines poden moure el cap més enllà d'uns pocs centímetres del genoll del seu propietari, impossible arribar al terra per poder ensumar aquella olor tan interessant... No ho entenc, d'això en diuen passejar? Han provat de caminar una estona enganxats a una altre persona i sense poder moure el cap ni a dreta ni a esquerra??

Això no és un passeig!!

En el passeig el gos ha d'anar amb un material que li resulti còmode i ha de tenir un radi d'acció que li permeti desenvolupar les seves actituds normals com a cànid. Hi ha materials que són fantàstics pel nostre gos i que són també meravellosos per a nosaltres, que ajuden als nostres gossos a fer un passeig còmode i ens ajuden a nosaltres a controlar-los dins d'aquest passeig.

 Pel que fa a les corretges jo recomano una corretja ample, resistent i, com a mínim, d'un metre i mig de llargada, permet al nostre gos moure's al voltant nostre i a nosaltres controlar a què o a qui s'acosta i permetre-ho o evitar-ho, segons el cas.

En el tema dels collars us recomano que proveu els arnesos de passeig, són arnesos que van lligats per davant, pel pit del nostre gos i que permeten una gran comunicació entre propietari i gos. Al primer li resulta molt fàcil controlar els moviments del seu gos i al segon li resulta molt fàcil entendre que dimonis vol el seu propietari d'ell (Ah!!! que giri a l'esquerra..., ostres... haver-ho dit!).

Qui ho provi veurà la diferència de manera quasi immediata, un bon material canviarà i millorarà el passeig des del primer dia.

I la resta?? Doncs ja ho sabeu... educar, educar i educar!!!

(Per qui vulgui aprofundir en aquest tema de l'educació del gos i les eines a utilitzar recomano l'article “La letra con sangre entra” de Marcos J. Ibáñez, director de Takoda. http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=54)

Agressivitat: “El meu gos és agressiu”

Autora: Núria Segismundo
           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva

És, potser, el pitjor que pot dir un propietari del seu gos, que és agressiu, jo mateixa ho vaig dir  de la meva gossa fa temps, amb preocupació, por, angoixa i moltes, moltes sensacions desagradables!

Amb el temps li he anat perdent la por a aquesta frase....
El teu gos és agressiu? Què vol dir això? Que des de que es desperta fins que se'n va a dormir no para d'amenaçar i mossegar a tothom?
Segur que no!
Quan preguntes una mica apareixen matisos: “El meu gos és agressiu amb els estranys, amb altres gossos, amb els homes, amb les dones, amb els nens amb patinet.....”
Bé, doncs llavors el teu gos no és agressiu, el teu gos té actituds agressives, que no és el mateix.
A partir d'aquí podem començar a treballar!

El primer que cal fer és descobrir d'on venen aquestes actituds, com s'han creat o què les ha provocat.
Això no és fàcil, si el gos és adoptat probablement sabem poca cosa del seu passat, tot i així, si un gos és agressiu amb els homes no costa gaire imaginar que el seu anterior propietari era un home i que no el tractava gaire bé.

Amb els gossos comprats o adoptats de cadells hem d'anar revisant tota la seva vida per trobar allò que no ha funcionat. Un cas molt típic és el cadell de poques setmanes que ha estat recuperat i criat amb biberó amb tot l'amor i dedicació per part del seu propietari, no li ha faltat mai de res i sempre se l'ha tractat bé.
Però quan creix no suporta els altres gossos i es posa com una fera quan un altre gos el vol saludar. El propietari no entén res, però si és un gos molt afectuós, és una meravella amb els nens de la casa i mai ensenya les dents a ningú!
Què li passa a aquest gos?
Doncs que no sap que és un gos!
Al separar-lo de petit de la seva mare i els seus germans se li va treure l'oportunitat de relacionar-se amb altres gossos i aprendre les seves normes socials, el resultat és un gos que no entén perquè aquests animals estranys, peluts i de quatre potes que es troba pel carrer se li acosten contínuament i li volen ensumar el cul. “Si us plau, que em deixin en pau d'una vegada!!!”

I així podem anar revisant cada cas i sempre acabarem trobant un motiu, una experiència, una circumstància que expliquen les actituds agressives del nostre gos i descobrim que la majoria de casos tenen un punt en comú: la por.

La por és el gran motor que acostuma a provocar casi totes les situacions agressives dels nostres gossos.

Sé que aquesta no és l'explicació que la gent acostuma a tenir al cap quan pensa en un gos agressiu, sé que circulen moltes teories sobre dominància, possessió..., com si els nostres gossos fossin els grans malvats de les pel·lícules d'acció que volen dominar al món!!
Però la realitat és que l'agressivitat està provocada per la por i la inseguretat en la majoria dels casos:
Gossos que tenen por dels humans, dels nens, dels altres gossos, d'aquests artefactes amb rodes que porten un nen a sobre i sembla que els vulguin atropellar... Hi ha molts motius en la nostre societat que poden fer por al nostre gos!

És molt dur anar pel món amb por, és molt difícil sortir al carrer si creus que hi ha coses o gent que et volen fer mal. Nosaltres no ho aguantaríem gaire temps abans de buscar consell professional o, simplement, trucar a la policia i, en canvi, moltes vegades obliguem al nostre gos a viure en aquesta situació durant molt de temps, potser anys...., potser durant tota la seva vida...

És per això que us demano que la propera vegada que veieu un gos amb actituds agressives, sigui el vostre o sigui el d'un altre propietari, us poseu en la seva pell i us pregunteu què és això que l'està atemorint fins al punt de pensar que cal lluitar per defensar la seva vida!

Ensinistrament versus modificació de conductes

Autora: Núria Segismundo
           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva

Si el teu fill tingués problemes per relacionar-se amb els seus companys, buscaries un professors de matemàtiques per ajudar-lo?

No, veritat??

Doncs això és el que fem amb els nostres gossos moltes vegades: tenen un problema de comportament i busquem un ensinistrador perquè ens ho arregli.

Més d'un pensarà: “Si, és clar! On és el problema?”

El problema està en la diferència entre ensinistrar i modificar una conducta.

Normalment entenem que ensinistrar vol dir ensenyar a fer coses al gos, i és cert, però a mi m'agrada molt la definició que fa Ian Dunbar. Ell sempre explica que ensinistrar vol dir ensenyar-li català al nostre gos (o castellà, o l'idioma que sigui...).

Poca broma!!.... Ensenyar-li català al gos.... això si que és una llengua estrangera i no el que ensenyen a les escoles..., ni tan sols pertany a la seva pròpia espècie!!!

Una cosa així necessàriament ha de ser difícil, tan que els nostres gossos acaben aprenent unes poques paraules (seu, terra, vine, poteta...) i això només desprès de moltes repeticions i paciència per part nostre.

Però només estem ensenyant coses, no estem modificant el seu comportament, perquè si un gos té ansietat per separació (APP) i cada vegada que el deixem sol ens destrossa la casa, per molt que li ensenyem a donar la poteta no li treure'm l'angoixa que sent quan es queda sol.

Què és, doncs, una modificació de conducta?

Quan un gos fa un comportament determinat és perquè està convençut que l'ha de fer, creu fermament que cal fer-ho. Per tan, el que tenim és una creença.

Modificar una conducta no desitjada vol dir que hem d'entrar en el cervell d'aquest gos i aconseguir canviar-li les seves creences. Això no té res a veure amb ensenyar a fer coses, és un procés molt més profund i integral, cal canviar-li al gos la seva percepció del món.

Si un gos té ansietat per separació és perquè creu que el seu propietari l'ha abandonat, no tornarà mai més i s'ha quedat sol en aquest món. Si un gos és agressiu amb altres gossos probablement opina que els altres gossos són un perill del que s'ha de defensar. Si un gos es passa el dia bordant és probable que pensi que hi ha un perill aprop del que cal avisar (i que ningú li està fent cas, per això no para...). I així podríem continuar amb tots els problemes de conducta, sempre trobarem un gos que creu que el que està fent és important o que hi ha una raó poderosa per fer-ho.

El que cal en aquests casos és fer que el gos entengui que està en un error i deixi de creure allò que ocasiona el problema. Això no s'aconsegueix ensenyant una paraula i relacionant-la amb una acció (“seu” vol dir que haig de posar el cul a terra), això s'aconsegueix amb un treball molt ampli que sovint demana canvis importants en la vida del gos i, per tant, en la dels seus propietaris.

Canviar una creença és un canvi interior i profund que no es fa amb un dia, cal temps i paciència; si a sobre l'individu que volem canviar ni tan sols sap que ho ha de fer, doncs encara cal més temps, més paciència i molt, molt d'afecte.

Normalment els ensinistradors tenen nocions de com cal fer aquests canvis i poden lidiar correctament amb els problemes més comuns i menys complicats (els gos tira de la corretja, molesta quan estem menjant a taula, es tira a sobre de la gent per saludar...), però un problema greu de conducta demana l'ajuda d'un professional i és aquí on entra la figura de l'especialista en modificacions de conducta.

Malauradament en el nostre país aquesta figura és poc coneguda i sovint el que fa la gent és anar a buscar l'única figura que coneix, la de l'ensinistrador, normalment això ja és suficient i en poc temps tindrem el problema resolt.

Però si algú té un gos amb un problema realment greu o molt interioritzat a dins seu probablement es toparà amb una pared a partir de la qual serà molt difícil avançar. Aquest propietari haurà de buscar un bon especialista.

L'especialista en modificacions de conducta és aquella persona que, a banda dels coneixements propis d'un ensinistrador, ha adquirit eines i recursos per treballar amb aquestes creences equivocades dels nostres gossos i sap com canviar-les. Té els coneixements per entrar en el cervell d'aquest gos i fer-li entendre que aquella creença que tan el preocupa en realitat no existeix o que, simplement, cal encarar-la d'una altre manera.

Com he dit abans això no és fàcil i cal tenir molt present que el propietari haurà de treballar al costat de l'especialista per poder aconseguir uns bons resultats. Treballarà en les sessions amb el professional i s'emportarà feina i deures a casa per continuar incidint en els canvis que volem fer en la vida del gos.

Qui vulgui canviar una creença del seu gos s'haurà de preparar per un camí llarg que haurà d'afrontar amb molta paciència i molta constància, però els nostre amics peluts bé s'ho valen!!!